Poema per a un caminant

Quan la vida només sigui passat
i només tinguem records en paper color sípia
recorda
que no ets qui creus ser.
Ets l'ombra a la memòria
dels que et vam conèixer.
Ets el record borrós i
llunyà o clar i
fi
dels que vam caminar amb tu.
Ets la petjada oblidada i polsegosa
al camí però present i lluminosa
al nostre record.

I recorda també
que el cel
és el mirall del mar.

(Dedicat a Ernst-Martin Schmidt)

Jordi Balada 10-11-07