divendres, 21 de novembre del 2008

Correu enviat als matins de TV3

Benvolgut equip dels matins de tv3

sóc llicenciat en filosofia i actualment alumne de teoria de la literatura a la UB, i ahir vaig ser a la manifestació, i m'agradaria fer alguns aclariments i respondre a algunes afirmacions del sr. Carbonell.

Primer de tot crec que preguntar si la universitat ha de millorar en qualitat és preguntar només per una part del problema. És el conjunt de l'educació el que ha de millorar. Ara que he tornat d'una estada de tres anys a Alemanya i he reprès les classes m'he adonat de la manca de capacitat abstractiva i de imaginació dels alumnes més joves. Els alumnes que acaben d'entrar a la universitat han rebut en les fases prèvies tots els coneixements mastegats, formulats, païts ja, ells no han de pensar-los ni treballar-los, tot ho reben amb power points, pantalles, videos, ordinadors i un llarg etcètera de noves tecnologies, que segons com siguin usades poden millorar el rendiment de l'alumnat, però dubot molt que calgui fer de la classe un espai pseudolúdic on l'important sigui que els nois s'ho passin bé. Els nois han d'aprendre passant-s'ho bé, però no passar-s'ho bé i si pot ser que aprenguin alguna cosa.
Aquest tipus d'ensenyament està fent noves generacions sense capacitat analìtica ni abstractiva, noves generacions que no podran ser capaços de ser crítics amb el poder. Volem nves generacions així? El poder de ben segur.
Així doncs la universitat no pot tenir un nivell d'exigència ni els alumnes que li arriben no assoleixen uns mínims, un stàndard de capacitats intel·lectuals. Hem de començar pels fonaments, no per la teulada.
Però tornem a la universitat. El sr. Carbonell parlava de dedicació plena om a condició d'excel·lència de l'ensenyament i dels alumnes universitaris. Dedicació plena amb més classes, amb més seminaris només significa això, més classes i seminaris, no necessàriament excel·lència. Per assolir l'excel·lència no cal tenir grups de matí i tarda i a l'alumnat lligat a les classes; per a l'excel·lència cal un model ben estructurat que permeti a l'alumne organitzar-se el temps d'esudi, unes bones condicions d'estudi (seients còmodes, si és possible no trencats -com per exemple a l'edifici Josep Carner de la plaça Universitat- i uns bons plans d'estudi, no aquest encongiment progressiu de les matèries a donar que fa que els professors hagin d'anar cuita corrents per poder fer el temari). Jo aquest semestre tinc quatre assignatures (totes pel matí) i em passo vuit hores a la facultat. Sé que a les facultats de biologia, farmàcia etc. hi ha classes teòriques pel matí i pràctiques per la tarda. Com serà quan Bolonya (la Bolonya que ens volen vendre aquí) impliqui dedicació plena?
Ara que a la UB volien treure els menjadors universitaris potser caldrà que facin dormitoris per a poder assolir aquesta dedicació plena.
La dedicació plena és un fet a molts països del centre i nord d'europa. La raó és senzilla: els alumes no han de treballar per pagar-se els estudis o bé perquè aquests són barats o gratuïts (a Berlín per semestre es paguen de despeses de matrícula al voltant de 150 € per i 200 pels transports públics que són olbligatoris i inclosos a la matrícula) o bé perquè l'estat ofereix beques com cal i ajudes i mil coses. Dedicació plena? d'acord, però amb millores per poder pagar els cada vegada més cars crèdits, i els cada vegada és cars transports públics
Els alumnes no podem ja a aquestes alçades oposar-nos a una directriu europea com és Bolonya, hem de ser realistes; allò al que ens oposem és a la malinterpretació de les bases d'aquest programa per impossibilitar l'educació lliure, de qualitat i pública per una gran part de la societat.
I de fet no només els alumnes som contraris a aquest maquillatge neolliberal de Bologna, molts professors també s'hi oposen i mitjançant els mecanismes universitaris i els manifestos intenten fer pressió contra tot aquest empobriment del nostre sistema educatiu. Com exemple els hi passo el vincle amb un manifest de diversos professors de la UB:

http://jamillan.com/bolonia/index.htm

En resum, Bolonya és un fet però que cal adaptar de manera adequada per mantenir una qualitat docent i universitària (si pot ser millorar-la clar) i perque no esdevingui un mecanisme més d'explotació neoliberal.

Atentament,

Jordi Balada Campo

dijous, 20 de novembre del 2008

Manifestació d'estudiants

Benvolguts pocs lectors d'aquest intermitent blog, torno per parlar en primera persona. Avui hi ha hagut manifestació al centre de Barcelona per part dels estudiants de la facultat de filologia (potser n'hi havia d'altres però no n'estic segur) per protestar contra el pla de Bolonya, o més ben dit contra l'aplicació clarament procapitalista i proclassista del que volen que sigui la futura universitat.

Aquest escrit no és de fet per parlar dels motius de la manifestació, sinó de la manipulació que podem patir en qualsevol moment, lloc i situació del nostre dia a dia.

TV3 ha vingut a classe per fer algunes "imatges accesòries" apart de les dels manifestants al carrer. Això, tot s'ha de dir, era mitja hora abans no comencés l'aturada de classes i la concentració a la plaça universitat, amb la qual cosa encara hi havia classe. Davant aquest curiós interés per les classes quan el que de fet era important era el carrer (de fet no tan curiós, volien mostrar com suposadament les classes continuaven amb tota i absoluta normalitat cridava i feia xivarri al carrer com si realment això de Bolonya fos un problema), d'una manera espontània hem decidit no aparèixer a les imatges de televisió i hem sortit de classe. Davant aquesta classe buida, imatge en negatiu de la manifestació que poc a poc s'estava gestant al carrer, el grup de la televisió catalana ha decidit no filmar cap imatge. Maco maco... Si durant la manifestació hi havia alumnes a classe aquests eren interessants imatges a difondre, però una classe buida i sense el tornaveu del professor i dels alumnes havia perdut tot interès, no era manipulable, no es podia deformar la buidor de l'aula tan bé com es podia distorsionar la presència dels atents alumnes.

Aquest truc no els ha sortit, del barret no ha sortit cap conillet, però em ben puc imaginar com hauran explotat els instants de la petita esbatussada entre mossos i el petit grupet radical present a totes les manifestacions. Ben poques imatges hauran sortit de tots nosaltres cridant contra Bolonya i la capitalització del sistema i sistemàtica de les encara vigents institucions públiques. En la magnitud de les imatges solitàries de la baralla els informatius hauran esmolat ben esmolat el seu bisturí analític i ens hauran deixat ben parats.
Per cert, l'esbatussada ha estat perquè la manifestació volia baixar la Rambla, i es agents de l'ordre no ho han permés. Clar, tallar la Gran Via i saturar el trànsit a la Plaça Catalunya entra dins dels paràmetres d'acceptabilitat, però baixar en massa en presència de tants turistes no ho és tant. Què pensaran d'una ciutat que té com a lema "VISCa Barcelona" però en la que hi ha tanta gent descontenta?

Tot això ho dic sense haver vist els informatius, i espero equivocar-me, al cap i a la fi encara sort que no era la COPE...

PD: En Jesús Tusón té toa la raó: "Una imatge no val més que mil paraules".

Jordi Balada