Correu enviat als matins de TV3

Benvolgut equip dels matins de tv3

sóc llicenciat en filosofia i actualment alumne de teoria de la literatura a la UB, i ahir vaig ser a la manifestació, i m'agradaria fer alguns aclariments i respondre a algunes afirmacions del sr. Carbonell.

Primer de tot crec que preguntar si la universitat ha de millorar en qualitat és preguntar només per una part del problema. És el conjunt de l'educació el que ha de millorar. Ara que he tornat d'una estada de tres anys a Alemanya i he reprès les classes m'he adonat de la manca de capacitat abstractiva i de imaginació dels alumnes més joves. Els alumnes que acaben d'entrar a la universitat han rebut en les fases prèvies tots els coneixements mastegats, formulats, païts ja, ells no han de pensar-los ni treballar-los, tot ho reben amb power points, pantalles, videos, ordinadors i un llarg etcètera de noves tecnologies, que segons com siguin usades poden millorar el rendiment de l'alumnat, però dubot molt que calgui fer de la classe un espai pseudolúdic on l'important sigui que els nois s'ho passin bé. Els nois han d'aprendre passant-s'ho bé, però no passar-s'ho bé i si pot ser que aprenguin alguna cosa.
Aquest tipus d'ensenyament està fent noves generacions sense capacitat analìtica ni abstractiva, noves generacions que no podran ser capaços de ser crítics amb el poder. Volem nves generacions així? El poder de ben segur.
Així doncs la universitat no pot tenir un nivell d'exigència ni els alumnes que li arriben no assoleixen uns mínims, un stàndard de capacitats intel·lectuals. Hem de començar pels fonaments, no per la teulada.
Però tornem a la universitat. El sr. Carbonell parlava de dedicació plena om a condició d'excel·lència de l'ensenyament i dels alumnes universitaris. Dedicació plena amb més classes, amb més seminaris només significa això, més classes i seminaris, no necessàriament excel·lència. Per assolir l'excel·lència no cal tenir grups de matí i tarda i a l'alumnat lligat a les classes; per a l'excel·lència cal un model ben estructurat que permeti a l'alumne organitzar-se el temps d'esudi, unes bones condicions d'estudi (seients còmodes, si és possible no trencats -com per exemple a l'edifici Josep Carner de la plaça Universitat- i uns bons plans d'estudi, no aquest encongiment progressiu de les matèries a donar que fa que els professors hagin d'anar cuita corrents per poder fer el temari). Jo aquest semestre tinc quatre assignatures (totes pel matí) i em passo vuit hores a la facultat. Sé que a les facultats de biologia, farmàcia etc. hi ha classes teòriques pel matí i pràctiques per la tarda. Com serà quan Bolonya (la Bolonya que ens volen vendre aquí) impliqui dedicació plena?
Ara que a la UB volien treure els menjadors universitaris potser caldrà que facin dormitoris per a poder assolir aquesta dedicació plena.
La dedicació plena és un fet a molts països del centre i nord d'europa. La raó és senzilla: els alumes no han de treballar per pagar-se els estudis o bé perquè aquests són barats o gratuïts (a Berlín per semestre es paguen de despeses de matrícula al voltant de 150 € per i 200 pels transports públics que són olbligatoris i inclosos a la matrícula) o bé perquè l'estat ofereix beques com cal i ajudes i mil coses. Dedicació plena? d'acord, però amb millores per poder pagar els cada vegada més cars crèdits, i els cada vegada és cars transports públics
Els alumnes no podem ja a aquestes alçades oposar-nos a una directriu europea com és Bolonya, hem de ser realistes; allò al que ens oposem és a la malinterpretació de les bases d'aquest programa per impossibilitar l'educació lliure, de qualitat i pública per una gran part de la societat.
I de fet no només els alumnes som contraris a aquest maquillatge neolliberal de Bologna, molts professors també s'hi oposen i mitjançant els mecanismes universitaris i els manifestos intenten fer pressió contra tot aquest empobriment del nostre sistema educatiu. Com exemple els hi passo el vincle amb un manifest de diversos professors de la UB:

http://jamillan.com/bolonia/index.htm

En resum, Bolonya és un fet però que cal adaptar de manera adequada per mantenir una qualitat docent i universitària (si pot ser millorar-la clar) i perque no esdevingui un mecanisme més d'explotació neoliberal.

Atentament,

Jordi Balada Campo